Després que comunitats autònomes com Madrid, Andalusia, Cantàbria, Galícia, Extremadura, Múrcia i el País Basc pràcticament hagin fet desaparèixer aquest impost, aquest passat divendres, 24 d’abril, el Parlament de Catalunya va aprovar una reforma de l’impost sobre successions i donacions que torna a posar el nostre impost de les herències com un dels més cars de l’Estat espanyol.
L’any 2014 ja es va produir una primera modificació de l’impost sobre successions a Catalunya, i els fills van passar de tenir una bonificació del 99%, pel sol fet de ser fills, a una bonificació variable que oscil·lava entre el 99% i el 20%. Doncs bé, des de fa alguns dies aquesta bonificació ha passat a ser del 60% en el millor dels casos i inexistent en el pitjor. Això vol dir que els tipus marginals màxims per a fills poden arribar al 32% o fins al 38,4% en funció del patrimoni preexistent de l’hereu!
Abans de la reforma, a més, en cas que s’hagués d’heretar una empresa familiar amb dret a reducció, aquestes bonificacions per ser fills –que s’han vist afectades– es reduïen a la meitat per al conjunt de l’herència, és a dir, en lloc del màxim del 99% baixaven a un màxim del 49,5%, i d’un mínim del 20%, com hem dit, baixaven a un mínim del 10%. Amb la nova reforma, quan s’hereta una empresa familiar amb dret a reducció, les bonificacions per ser fills –que han patit el canvi– desapareixen del tot, passen al 0%. Això implica que, des d’ara, caldrà analitzar amb cautela i detall què interessa més en cada herència, si practicar la reducció del 95% només per l’empresa familiar o, pel contrari, gaudir de la bonificació general per ser fills que els correspongui. I la premissa és molt clara: tot dependrà del percentatge que el valor de l’empresa familiar representi en el conjunt a heretar.
Fins aquí, és visible i obvi que l’impost de successions pujarà, i molt, perquè recordem que els impostos es poden incrementar amb l’augment dels tipus impositius i amb la baixada o supressió de les bonificacions. Però existeix una altre element que ho propicia, no menys important i força més sibil·lí, que és augmentant la base imposable, pilar sobre el qual n’acabarà resultant la quota a pagar. Imaginem un pis al barri de Sant Antoni de Barcelona que l’any 2019 tenia un valor cadastral de 168.000 euros. Fa uns mesos, l’Agència Tributària de Catalunya considerava que tenia una valor mínim de 320.000 euros. Doncs bé, aquest mateix pis, el 2020, l’Agència Tributària de Catalunya considerarà que val 369.749 euros. Estem parlant de 15,6% més que fa uns mesos. I ho ha aconseguit, senzillament, havent modificat el coeficients multiplicadors del valor cadastral, una qüestió que acostuma a passar desapercebuda per a l’opinió pública i que té un fort impacte en les quotes finals a pagar.
Amb un exemple, comprovarem com afectarà a la pràctica aquesta modificació de l’impost de successions. Imaginem que el Sr. Francesc, que viu en un pis de lloguer, en morir deixa al seu fill quatre pisos al barri de Sant Antoni que va comprar com a inversió, cadascun amb un valor cadastral de 168.000 euros. El desembre de 2019 aquesta herència tindria una quota de l’impost sobre successions per al seu fill de 61.221 euros. El maig de 2020 aquesta mateixa herència comportaria, com a mínim, una quota de l’impost sobre successions de 213.248 euros. L’increment seria del 248% més i l’anàlisi de les causes, les exposades aquí.
De nou, només ens queda planificar acuradament la nostra successió. Redactar un testament fiscalment eficaç pot ser de gran ajuda. Planificar la nostra futura successió, també. I deixar les coses a l’atzar farà molt probable que els nostres hereus hagin de malvendre una part del nostre patrimoni per poder pagar aquest impost, excepte que haguem estat previsors i haguem fet una bona guardiola amb aquesta finalitat.
Font: elpuntavui.cat Autor: Albert Guasch i Vallcorba